La fira de Tots Sants de
Vilaller
és una fira mil·lenària, la més antiga de la comarca, de gran
importància a les comarques pirinenques i que ha estat un punt de
referència econòmica des d’antic. S’organitza en un període de l’any
previ a l’entrada dels mesos més freds i de les nevades que deixaven
aïllades a les cases i masos més allunyats de les poblacions. Així els
pagesos i ramaders s’abastien de productes necessaris per subsistir en
aquests mesos on les condicions de vida eren més extremes.
Segons Joan Bellmunt i Figueras:
"Animals
i gent de tot arreu feien cap aquí. Hi acudien els veïns de tots els
pobles de la rodalia, de la Val d’Aran, venien compradors i venedors del
país Valencià, d’Extremadura i d’Aragó. Durant els dies de la fira el
poble estava totalment ocupat pels firaires, tractants i ramblers, entre
els quals destacaven els torronaires d’Agramunt, i així els públic
s’abastia dels seus productes per Nadal.
S’hi
feien els tractes per contractar els mossos. Era una fira en la qual
s’efectuava la compravenda d’animals i la continuïtat del lloguer de
molta gent de soldada.També es compraven els porcells per engreixar-los i
poder-los sacrificar l’hivern següent.
La
gran concentració de gent feia que s’hagués d’habilitar llocs de
gresca, com per exemple les tres sales de ball. Els saraus de ball i
tabola eren la nota dominant. Els mossos havien cobrat la "soldada" i
per tant tenien diners per gastar-se i així ho feien.
Els
menestrals també cobraven, ja que en vendre a la fira vedells,
pollins... feien diners, i així ramaders, pastors, pagesos i altra gent,
podien pagar els menestrals".
